A tu

Inventarem la nostra amistat

una vegada i una altra.

Les nostres mans faran de coixí

on reposar lentament els pensaments.

Pensaments que són camins

plens de versos perfumats

amb les nostres flors.

Si algun dia no s’obren,

            les nostres flors,

les regarem amb la nostra veu.

Plantarem paciència i veritat

i recollirem les millors abraçades

que ens hàgim pogut donar mai.

            A tu, l’amic del somriure serè

  i les abraçades eternes.

Antònia Lladonet

1. Explica, vers per vers, el contingut d’aquest poema.
2. Quin és el tema principal?
3. Quin tipus d’amistat descriu? Està rompuda? Justifica la teva resposta.
4. Resumeix en tres línies el poema.
5. Per què creus que diu inventarem la nostra amistat? Què intenta expressar amb això?
6. Escriu les metàfores que aparareixen al poema i explica-les.
7. Explica la frase del llibre El Petit Príncep “Les amistat estan fetes de trossets”.
8. Explica què és per a tu l’amistat i quin lloc ocupa a la teva vida